Abunden a la primavera, tot i que també suporten bé el fred, per tant poden trobar-se durant tot l’any.

Habitualment les trobem en gossos i animals de producció (vaques, cavalls, ovelles…), per això és important revisar bé la nostra mascota després d’un passeig pel camp, boscos o lleres dels rius.

S’han creat una serie de mites sobre les paparres que cal desmentir:

  • No sempre que una paparra pica a l’animal  li tramet una malaltia: Si la paparra no transfereix sang, no trametrà cap malaltia.
  • La probabilitat que hi hagi una transmissió de malaltia s’observa a les primeres 24-48 hores: Per aquest motiu és interessant observar el comportament de l’animal en el que s’ha trobat una paparra, els dos dies següents.
  • No es poden arrencar les paparres manualment: S’ha d’anar molt en compte a l’hora d’extreure una paparra, ja que s’enganxen amb la boca a la pell i  si l’extreieu malament li podeu arrencar el cap, quedant la boca enganxada i  provocant una infecció localitzada al punt on estava.
  • Les paparres no s’han de cremar ni congelar: Es poden agafar amb una gassa xopa amb alcohol o oli, esperar que es deixin anar i llavors retirar-les.

El millor que podeu fer davant d’una infestació per múltiples paparres és consultar el vostre veterinari sobre la medicació més adequada a emprar. És important ser constant en el control i revisar sovint el pelatge de la mascota.